El magazín d’actualitat cultural Ànima ha volgut fer un retrat de la Miriam, l’ànima, mai millor dit, de Miriam Ponsa.  L’equip del programa va visitar fa uns mesos el nostre taller de Manresa i va filmar l’essència de la nostra firma. Una petita delícia que us convidem a mirar, gairebé sense respirar (no patiu és menys d’un minut) perquè no us en perdeu detall.

No tenim cap dubte que a ells, com a Picassó, la inspiració també els va enganxar treballant. I aquí en teniu la mostra.

PDF del reportatge que el diari Regió7 va dedicar a la dissenyadora Miriam Ponsa en motiu dels seus deu anys damunt la passarel·la. Es va publicar a La Revista de la publicació el dia 19 de febrer del 2011.

Ja tenim nova web en funcionament; després de posar en marxa el bloc i d’estrenar la botiga online, era el torn de la nostra web. El resultat és un site que capta l’essència de Miriam Ponsa i l’atrapa, sobretot amb la presència de l’imaginari de Miriam Ponsa en vídeo. L’imaginari recull totes les nostres fonts d’inspiració. És la nostra carta d’intencions, la nostra identitat. I volem compartir-lo amb vosaltres, perquè això farà que pogueu llegir millor el nostre itinerari.

A banda de l’Imaginari, a la nova web hi podeu trobar tots els detalls de les nostres col·leccions, amb vídeos de les passarel·les i de backstage. També hi ha novetats a l’apartat de les nostres botigues: LaCita, és una altra de les nostres apostes. LaCita dóna la oportunitat de demanar dia i hora per fer les vostres compres amb l’assessorament de la pròpia Miriam. Ningú com ella podrà aconsellar-vos millor sobre com us queden les seves peces de roba.

I res, que no us en volem desvetllar més detalls sobre el contingut de la nova web perquè tenim ganes que hi feu una passejada i gaudiu de l’univers Miriam Ponsa. Ara, més proper que mai.

Ja ho tenim tot apunt per presentar la nova col·lecció de Miriam Ponsa per a la temporada tardor-hivern 2011-2012. Ho farem en el marc de la setena edició del 080 Barcelona Fashion el dia 1 de febrer a les 13:30h. En aquesta ocasió, la col·lecció gira entorn de la figura de “Les Bugaderes”.

Les bugaderes eren les dones que rentaven al riu, en els mítics safareigs col·lectius que es van utilitzar fins a principi del segle XX.

Per això, l’aigua és un element que he utilitzat de forma contínua a la col·lecció, tant en les textures com en el color i l’estampació. Treballo amb teixits tenyits amb gotes d’aigua, barrejats amb làtex (que els fan veure molls), llanes rentades i cotons endurits per l’ús.

Les sensacions que transmet l'aigua, traduïdes als teixits de Miriam Ponsa

Els teixits arrugats i les tavelles recorden les tauletes de fusta que s'utilitzaven per fregar la roba.

Dissenyo peces amb volums exagerats, abrics i jaquetes oversize sobre faldilles. La barreja de teixits i peces en una de sola juguen amb el concepte de fusionar, d’intercanviar. Creo peces multicapes.

La fusta es treballa com un material en constant evolució i s’utilitza en petites peces cosides a la roba (també com a material preferent per al calçat).

La importància de treballar amb les mans em porta a investigar amb tècniques de teixiduria manual utilizant la llana com a teixit principal.

"Les bugaderes", la nova col·lecció de Miriam Ponsa

Ja ho veieu, tots els elements són evocatius de les bugaderes, dones que aprofitaven, entre mans molles i arrugades, per “fer safareig” amb les seves companyes. Una vegada més, la nova col·lecció presenta intacte l’ideari intacte: la creativitat i la innovació barrejades amb la tradició. Però aquest és, només, un petit tast del què podreu veure damunt la passarel·la. Perquè, us hi esperem. Serà el pròxim dimarts 1 de febrer a les 13:30h a la carpa 080 Barcelona Fashion al final del passeig de Borbó. Per venir a veure la nostra nova col·lecció, només heu de recollir les invitacions a les nostres botigues de Barcelona (al carrer Princesa i al carrer Elisabets) i a Manresa (més avall us posem adreces i horaris).

BARCELONA

BOTIGA MIRIAM PONSA C/Princesa 14 (11:00h-20:30h)

BOTIGA MIRIAM PONSA C/Elisabets 20 (11:30h-15:00h 17:00h-20:30h)dilluns matí tancat

MANRESA

BOTIGA MIRIAM PONSA C/Bruc 25 (10:00h-17:30h)dissabte tancat

(INFORMA www.recstores.com)

Els propers dies 25, 26 i 27 de novembre, tornen les pop-up stores al barri del Rec d’Igualada amb les millors marques a preus radicals. Aquesta edició comptem amb la novetat dels primers Premis Rec.0 dirigits a estudiants de disseny de moda. Altra cop, Rec.0 compta amb el recolzament d’Estrella Damm, al que aquest any s’hi afegeix  Spanair.

REC.02 Experimental Stores

El barri del Rec d’Igualada es torna a transformar per convertir-se durant el dies 25, 26 i 27 de novembre en un referent de moda, disseny i creativitat. Velles fàbriques es convertiran en pop-up stores o botigues efímeres on   vint-i-cinc dissenyadors com Sita Murt | Custo Barcelona |Marithé François Girbaud | Antoni Miró | Josep Abril | Miriam Ponsa | IKKS | IKKS Junior | Txell Miras | Pepe Jeans | 55DSL | Textura | Nolita | Ra-re | Mosquito en Alaska | David Valls | 497° Escorpion | Gemma | Punto Blanco | Cooked in Barcelona | Buff | David Valls | Dorotea | Chinche o Mimótica Micola… faran les seves vendes salvatges: vendran els seus estocs a preus radicals. REC.02 rep el suport del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.

L’objectiu d’aquest esdeveniment és recuperar l’antic barri adober del Rec i donar a conèixer l’extraordinari patrimoni que té. Les dues passades edicions van ser un èxit, van passar-hi més de 25.000 persones atretes pel binomi moda+cultura.

En aquesta nova edició del REC.0 torna comptar amb el recolzament d’Estrella Damm, que ha fet costat a la iniciativa des del seu naixement ara fa dos anys. Estrella Damm sempre ha mantingut un fort vincle amb la moda, el disseny i la cultura, que novament es veu reforçat amb el patrocini del REC.02.

Premi Rec.0

Aquesta vegada, amb l’objectiu de donar una oportunitat als joves dissenyadors i crear sinergies entre aquests i les marques consolidades,  se celebrarà la primera edició dels premis REC.0 que premia la creativitat en la customització d’unes samarretes inspirades en el Mediterrani. S’ha convocat alumnes de l’últim curs de les millors escoles de moda de Catalunya: ESDI, BAU, Elisava, Istituto Europeo di Design, Institut Català de la Moda, Felicidad Duce, Institut de la Garrotxa, Escuela Guerrero, Escola de la Dona, Escola Mundet, Escola Gemma i Escola d’Art Gaspar Camps.

El guanyador obtindrà una beca de treball amb un dels dissenyadors que participen i donen suport al Rec.02. En aquesta primera edició, el premiat treballarà amb la dissenyadora Sita Murt. Igualment, els tres finalistes seran premiats. El jurat del premi, que valorarà la creativitat de les obres,  estarà format pels dissenyadors Custo Dalmau, Josep Abril, Miriam Ponsa i Sita Murt; per la directora de la prestigiosa escola Flanders Fashion Institute, Edith Vervliet; pel director de la revista de tendència B-Guided Juan Montenegro, per  Gilbert Solsona de Marie Claire Barcelona, Jaume Alemany director de marketing d’Estrella Damm i Ramon Enrich,  pintor i creatiu de REC.0.

A més del premi oficial, hi ha també un premi popular que es votarà a través del grup de Facebook de Rec.0. El premi serà un bitllet d’avió duplicat per algun destí europeu. Entre tots els participants en la votació també se sortejarà un premi REC.02.

El dijous 25 de novembre a les 19:00h els membres del jurat passejaran pel circuit del Rec.02 i a les 21:00 començarà la festa/entrega de Premis REC.0 presentats per Bibiana Ballbé a Cal Ble d’Igualada. L’acte comptarà amb un concert de música i dj’s. Entrada gratuïta.

Tots aquests elements, i molts altres, formen part del seu ideari. L’ànima del seu projecte. Són els culpables d’obrir la seva ment i despertar les seves ànsies creatives. Són el punt d’inici de les seves creacions. Aquí és on comença tot. D’aquí neix, creix i s’expandeix la seva inspiració.

La dissenyadora s’agafa a les influències que ha rebut des de petita (prové d’una família amb una forta tradició tèxtil), però no deixa passar l’oportunitat d’experimentar amb teixits nous i poc utilitzats. Per conèixer més bé per què fa el que fa, ella mateixa ens obre una petita part del seu imaginari:

“Tornant a les arrels, trepitjant descalça la terra, tornant als orígens…”

Pensar en els meus orígens, en com era abans l’univers creatiu dels que es dedicaven al tèxtil com la meva besàvia, m’ajuda. Aquesta inquietud  la treballo des de la investigació. El contacte amb els elements més primaris: els peus damunt del terra, el so del vent, les flors. Tot això m’ajuda a trobar-me i, sobretot, a descobrir nous camins creatius.

M’interessen els materials tradicionals, però sóc curiosa i sempre estic buscant nous materials. Em costa estar aturada. En aquestes fotografies, podeu veure les diferents fases d’un dels meus processos creatius. En aquest cas, vaig fusionar els pètals de rosa amb el làtex. El resultat es pot veure en el davantal-faldilla de la imatge.

De fet, m’encanta fusionar el làtex amb els elements naturals i captar-los en el seu procés de maduració. La sensació de captar l’instant, la fragilitat del moment, em sembla, pràcticament, màgia.

Aquesta és la mateixa tècnica de fusió que l’anterior. Per fer-ho vam recol·lectar fulles d’arbres i plantes de tardor i vam combinar-les amb làtex. L’efecte resultant va ser molt interessant perquè algunes de les fulles es van desprendre del làtex, però hi va quedar el relleu dibuixat.Com un motlle.

El més curiós: El destí de la peça. On creieu que va acabar aquest panell de làtex? Doncs el vam col·locar en un marc enorme i el vam utilitzar com a porta corredissa a la nostra botiga del carrer Princesa de Barcelona (al Born). Semblava fet a mida!

Ens agrada fer exercicis com aquest. Ens defineixen. Al mateix temps que experimentem, donem personalitat als espais que ens representen i, a més,  podem compartir tot això amb vosaltres. Què més podem demanar?

Aquest és el meu llit de làtex. Per poder aconseguir aquest efecte vaig fusionar dos materials: làtex i plàstic. Vaig deixar-ho assecar i l’efecte resultant va ser aquest que teniu a les imatges. Impressionant!

El color és el natural del làtex, però hi ha tints específics que també funcionen a la perfecció. De fet, el làtex absorbeix molt bé tot tipus de colorants, sempre i quan no portin oli. Podeu provar-ho amb guaix.

Un altre efecte que també trobo molt interessant és el “marbling” que reprodueix dissenys amb aigües. Un efecte que es pot plasmar un cop assecat. Només és qüestió de traça i de paciència.

Apostem per les noves tecnologies (tenim visibilitat a facebook i en aquest blog) perquè això ens fa més accessibles a tots aquells a qui us agradi allò que fem. És per això que us ho volem posar més fàcil. Ara per poder comprar una de les nostres creacions no haureu ni de moure-us del sofà de casa. Ens teniu, només, a un clic.

L’E-shop és la quarta botiga que posem en funcionament (en tenim dues més a Barcelona i una Manresa, on també hi ha el nostre taller). Per accedir-hi, podeu fer-ho a través del link que hi ha a la nostra pàgina web www.miriamponsa.com, o dirigir-vos directament a l’adreça: http://www.miriamponsashop.com/. Allà hi trobareu les peces de roba de la darrera temporada de Miriam Ponsa.

En aquest cas, la botiga ha engegat amb les creacions de la col·lecció tardor-hivern 2010-2011 (jerseis tricot, pantalons bàsics, vestits asimètrics…). L’usuari pot escollir la talla de la peça, el color, la quantitat que en vol i, fins i tot, té la possibilitat d’enviar, omplint un formulari, els dubtes que tingui en relació a un determinat producte. Us respondrem els vostres dubtes i us ajudarem a conèixer-ne més sobre aquella peça que decidiu adquirir.

A més a més a la botiga també hi podeu trobar complements!

Ara, ens segueixis des d’on ens segueixis, ja no estem tan lluny.

Els minuts previs a les grans ocasions són plens de sensacions extraordinàries, com el pessigolleig a la panxa de les primeres cites. Com si un munt de papallones voltessin per l’estómac. De cop i volta, desapareixen com si s’haguessin topat amb un Espantaocells (o espanta-papallones). La intensitat de l’instant s’ha volatilitzat. És l’hora de la veritat.

A ritme dels tic tac… tic tac… d’abans de la passarel·la Barcelona 080 col·loquem, recol·loquem, retoquem i organitzem des del backstage. Miriam Ponsa és l’encarregada de donar el tret de sortida a la Fashion Week i ho fem, precisament, presentant la col·lecció de primavera-estiu: Espantaocells. Dissenys per observar, evocant naturalitat i carregats de reminiscències campestres. Vestits, en definitiva, amb olor de senzillesa (que no de simplicitat).

Abans de la posada en escena queda molta feina per fer. La desfilada no comença quan s’engeguen els llums. L’esdeveniment ja fa estona que està en marxa.

Com una nena espiant per darrere d’una porta mal tancada, la càmera observa els preparatius de tot l’equip sota els nervis del pre-. El temps passa en compte enrere, i la vetlla per tots els detalls regalen moments que us resumim en aquest muntatge.

The previous minutes to great occasions are full of extraordinary sensations, like the butterflies in our stomachs of the first date. As if these butterflies were flapping inside us. Suddenly, they disappear as if they had met a Scarecrow (or scare-butterflies). The intensity of the moment has volatilized. It’s the moment of truth.

At the rhythm of tick tock… tick tock… before the 080 Barcelona catwalk we place, replace, retouch and organize things from backstage. Miriam Ponsa is responsible to kick off the Fashion Week and we do it, in fact, showing the spring-summer collection: Scarecrow. Designs to observe, evoking naturality and full of countryside reminiscences. Dresses, in short, with the smell of naturalness (not simplicity).

Before the staging there is still a lot of work to do. The parade doesn’t start when the lights are turned on. The event has already been going on for some time.

As a little girl watching from behind a half open door, the camera observes the preparations of the team under the nerves of the pre-. The countdown time goes on, and the watchfulness for all the details gives moments that we summarize in this edit.

Social Texture (2010 / 2011 autumn – winter collection) is the fusion of techniques and costumes from other cultures, a combination of tradition and modernity. If we listen to it, in this texture we can feel nomadic Tibetans, Sherpas and seasoned travellers, those who carry a suitcase full of everything they have accumulated over the kilometres they have done year after year. Pieces of clothes, evocative of spaces and people of other times. The Texture Social collection comes full of sensations. An authentic logbook.

Per entendre la col·lecció Textura Social, premiada amb el primer premi a la col·lecció per a dona a la passarel·la Barcelona 080, t’obrim el nostre Sketch-book, o el que és el mateix, t’oferim l’oportunitat de filtrar-te pel nostre ideari i, a més, amb les anotacions personals de la Miriam. Gaudeix-lo.

To understand the Social Texture collection, awarded first prize in the collection for women at the Barcelona 080 catwalk, we open our Sketch-book to you, or what is the same, we offer you the opportunity to filter through our ideas and, also with the personal notes of Miriam. Enjoy it.

El sketch-book és una part fonamental del meu procés creatiu, normalment no el mostrava però crec que és interessant compartir els processos de les nostres col·leccions, mostrar-ne el punt de partida.

The sketch-book is an essential part of my creative process, normally I didn’t show it but I think it is interesting to share the processes of our collections, showing its starting point.

Dels nòmades em vaig fixar en la varietat de textures, en les sobreposicions. Els nòmades, al viatjar molts dies seguits, porten la casa al damunt i, per tant, necessiten carregar la roba adequada per a les variacions climàtiques. El resultat que desprenen és de transició, de llibertat i de mestissatge.

As far as nomads is concerned, I paid attention to the variety of textures, to overlays. Nomads take over the house because they travel many days in a row for many days, and, therefore, they need to carry the appropriate clothing for climatic variations. The result they are giving off is of transition, freedom and miscegenation.

En l’essència dels viatgers també apareixen les sobreposicions i els diferents complements que simbolitzen el viatge i la càrrega, viatgers que em recorden els xerpes (pagesos, traginers i comerciants que a començament del segle XX van començar a fer de guies i portadors per anar a l’Himàlaia).  Viatgers de qui n’hem agafat idees i ingredients que hem vist reflectits en nombroses fotografies: barrets i maletes, maletes i barrets. Agafem l’essència de tot això i fem un còctel perfecte entre el que és tradicional i el que és modern.

In the essence of travellers also appear overlays and different accessories that symbolize travelling and loading, travellers who remind me of the Sherpas (farmers, herders and traders that in the early twentieth century began as guides and porters to go to Himalayas). Travellers from whom we have taken ideas and ingredients which we have seen reflected in numerous photos: hats and suitcases, bags and hats. We take the essence of all this and we make a perfect cocktail between what is traditional and what is modern.

… Em deixo portar… Fusionant imatges, tècniques, indumentàries, teixits i  cultures en resulta una barreja  fantàstica, perquè porta implícita una gran varietat d’identitats, de personalitats. Descobrir-les, m’apassiona. El procés és enriquidor. El resultat final és ric en matisos.

… I let myself go… Merging images, techniques, costumes, textiles and cultures results into a wonderful mix, because it implies a large variety of identities, personalities. I love to find them. The process is enriching. The final result is rich in nuances.

La llana, un dels meus materials preferits, també és protagonista en aquesta col·lecció. A la fotografia hi podeu veure mostres de tricot de Mohair (un teixit fet amb pèl de cabra d’Angora). Aquest material es va utilitzar per a dissenyar una peça semblant a la de la imatge.

Wool is one of my favourite materials, and it is also starring in this collection. In this picture you can see samples of mohair weaving (a tissue made with Angora goat hair). This material was used to design a piece similar to the one in the image.

Qui em coneix sap com és d’important per a mi tornar als orígens amb eines com la que veieu a la fotografia. Justament, amb aquest teler de mà de fabricació pròpia, hem fet una peça per a la col·lecció, barrejant fils i entrecreuant-los de forma ordenada: tires de cotó, cordó, llana metxa i tires de llana.  Em venia de gust creuar diferents matèries i jugar amb les textures. Inicialment, el que vam tapissar era una simple prova però va acabar convertint-se en part de la col·lecció, ja que les mides anaven molt bé per la peça que volíem confeccionar. Aquesta és la màgia de la improvisació.

People who know me know how important it is for me to return to roots with tools like the one you see in the picture. Indeed, with this handloom made on my own, we made a piece for the collection, mixing threads and crossing them in an orderly way: strips of cotton, lace, wool wick and strips of wool. I felt like crossing different materials and playing with textures. Initially, what we upholstered was a simple test but it ended up becoming part of the collection, since the sizes were just fine for the piece we wanted to make. This is the magic of improvisation.

I aquest és el resultat final, acabat amb una altra tècnica de teixidura manual per donar-li la forma de capa. Les hores de feina no es poden comptar, però veure la peça acabada és indescriptible. M’encanta el tapís!

And this is the final result, finished with another technique of hand weaving to give it a cape shape. The working hours cannot be counted, but seeing the finished piece is indescribable. I love the tapestry!

La peça agafa vida durant la desfilada. Des que la ideo i fins que la veig observada per desenes d’ulls diferents han transcorregut moltes hores de feina. La roba viu. El projecte, que comença amb el primer “panneau” i  fins llavors només present al teu món, passa de la part més íntima a la passarel·la.

The piece takes life during the parade. From the moment I conceive it until I see it observed by dozens of different eyes many hours of work have passed. Clothes are alive. The project, which begins with the first “panneau” and even then it is only present in your world, it goes from the most intimate part to the catwalk.

Els detalls són molt importants perquè acaben de donar identitat a una col·lecció. Per això, a la desfilada de Textura Social el mateix cabell havia de simbolitzar el teixit manual, que, com heu vist, ha estat un tret distintiu d’aquesta col·lecció. A l’equip de perruquers se’ls va demanar el mateix que demanaríem a una teixidora: fer una feina artesanal i molt mimada.

Details are very important because they just give identity to a collection. Therefore, in the Social Texture parade the hair itself had to symbolize the manual tissue, as you have seen, it has been a hallmark of this collection. The team of hairdressers were asked the same we would ask to a weaver: doing craft work and very spoiled.

La Sheila i la Marina ja són unes clàssiques en les nostres desfilades. Amb elles veus, ben bé, com quedarà la roba que tan temps portes imaginant. La seva personalitat li aporta un nou aire al disseny i el disseny els tranfereix un aire nou a elles. Al “fitting” se les veia espectaculars.

Sheila and Marina are already a classic in our parades. With them you just see how the clothes will fit after all the time you have been imagining it. Their personality gives a new look to the design and the design also gives a new look to them. At “fitting” they looked spectacular.

Barcelona, 28 ene (EFE).- Jan iú Més y Karlotalaspalas, en modalidad hombre, y Miriam Ponsa, en mujer, han ganado los Premios 080 Barcelona Fashion a la mejor colección, que están dotados con 10.000 euros y que pretenden ayudar a los talentos emergentes a encontrar un sitio en el mundo de la moda.

La presidenta del jurado del premio, Lydia Kamitsis, historiadora y directora del Musée de la Mode et du Textil (Musée du Louvre, París) hasta 2003, ha destacado que el premio a la mejor colección de hombre se ha compartido entre Jan iú Més y Karlotalaspalas porque las propuestas de estos diseñadores les han parecido “muy interesantes”. (…)

La diseñadora catalana Miriam Ponsa, ganadora del premio por su colección de mujer, destaca en su trabajo por los patrones y por la combinación de tejidos y materiales, y en especial el látex, con el que logra efectos sorprendentes.

Llegir l’article sencer.